06 EL CAPITAN TRUENO



PRIMERA FUSTRACIO...PRIMERA ALEGRIA

Però no vaig tornar a casa...

En Josep em, em va tornar a la realitat, em va explicar que s’havia de retallar les vinyetes fins que hi cabessin  totes...una mica perplex li vaig dir que es perdria molt dibuix de l’original, ell sense donar-li cap importància em va dir que d’això es tractava, perquè totes les vinyetes que m’havien donat  entressin dins la mateixa pagina...

Així doncs em vaig tornar a posar, mes amoïnat i insegur que abans però decidit a fer-ho, encara que fos un sacrilegi

Josep es dirigir en un d’aquells armaris que dividien els departaments i va treure un nou full de paper que em va donar i em vaig disposar a repetir l’operació, intentant ajustar al màxim cada un dels talls de les vinyetes, però les mutilacions van ser escandaloses, al menys per a mi.

Per fi vaig acabar, algunes vinyetes quedaven espais  en blanc  entre el dibuix original i el requadre de la vinyeta en altres havia sofert una important mutilació i quedava molt ajustada  però em vaig adonar que era això el que volien,  abans de tornar-li a portar al senyor Duque li vaig ensenyar en Josep i em va dir que justament era això el que volien, per canviar el format de les pagines que ja s’havien publicat.

Mes tranquil em vaig aixecar i tornant a agafar tot el que havia fet, aquest cop sense que haguessin sobrat vinyetes, em vaig anar fins la taula del cap del departament i li vaig ensenyar la feina rectificada.

Ara ja estava be.

Molt amablement em va dir que ja em trucaria tan aviat hagués una vacant en el departament, que ja em va advertir  en l’entrevista anterior que de moment no necessitaven a ningú, encara que en qualsevol moment pogués canviar.

Ens vam acomiadar.

Sortint per la recepció, mentre m’acomiadava del porter, vaig pensar que lo bo de que no em contractessin era que no hauria de veure diàriament a aquell senyor d’aspecte sinistre que controlava l’entrada i sortida de tothom, mirant aquell rellotge que servia per marcar en una fitxa l’hora d’entrada i de sortida de l’empresa, me’l imaginava amb un fuet damunt teu si no passaves la teva fitxa per el marcador del rellotge...la imaginació.

 

ENTRO A TRABALLAR A L’EDITORIAL

El dia 20 de març de 1967 vaig entrar a forma part de la plantilla de treballadors de l’Editorial.

Quan la mare, tot tornant de l’escola, em va dir que havien trucat de Editorial Bruguera i que volien saber si estava disposat a treballar amb ells, gairebé no m’ho vaig creure.

No m’havia trobat mai tanta gent al tramvia, fins i tot algú quedava mig penjat del tramvia. es cert que l’agafava molt poc i per trajectes mes casolans, però aquell mati per a mi es com quan anàvem a Les Planes carregats amb el menjar i la pilota, tots cinc, els pares i els tres germans, tot ple de gent,

Aquell dilluns de mitjans de març vaig matinar mes del conte, millor dit, no vaig dormir gaire be en tota la nit, el nervis del primer treball, la por de fer tard, el desconeixement del temps que trigaria en arribar, el funcionament dels transports públics, i de nou al sortir de casa torna ha agafar el 53, un tramvia que des de Poble Nou em portava a l’Arc del Triomf, on agafava el metro que fent transbordament a Catalunya pujava fins Fontana, sortint d’aquesta l’estació, i com el primer cop que vaig anar sense l’acompanyament del pare vaig travessar el carrer Major per agafar Breton de los Herreros i seguir per Aulèstia i Pijoan, girar per Carolines i sortir al carrer  Princep d’Astúries i travessant aquesta avinguda entrar al carrer Camps i Fabres, de nou el mateix trajecte que vaig fer durant uns quants anys....

Tot pensant amb l’aglomeració de gent en els transports públics, avia arribat davant la porta de l’editorial, el meu primer dia laboral...

Així que tot decidit tornava a entrar a l’editorial Bruguera