07 ELS PRIMERS PASOS

VAIG SUBSTITUIR A DIEGO

En arribar el senyor Duque m’esperava. No, no vaig arribar tard, ni tampoc neguitós per la meva arribada, es que volia presentar-me a Diego.

Jo entrava a treballar per substituir a l’aprenent que havia fins aquell moment, i aquest m’havia d’ensenyar quina i com feia la seva feina, per això era important que la setmana que encara estaríem junts en Diego em poses al corrent de tot.

Era un tipus molt divertit, alegre i que ja volia volar, la feina d’aprenent a l’Editorial se l’hi feia feixuga i volia canviar, per això s’acomiadava, per provar noves aventures.

Diego m’explica que per norma general els matins acostumaven a ser moguts, habitualment havíem d’anar al carrer Provença on vivia una traductora de l’Editorial, i be li portàvem textos per traduir o anàvem a recollir les traduccions ja fetes.

Tot tornant de casa de la traductora del carrer Provença en Diego m’explica que ara quan arribem segur que ens envien a casa del senyor Duran, però tu tranquil que primer esmorzarem, ja veuràs.

El senyor Duran era fotògraf i per Bruguera feia quantitat de reproduccions, en aquells anys no teníem ni fotocopiadores, i per reproduir una imatge necessitàvem al fotògraf, per això era gaire be una visita obligada.

Després d’esmorzar tal com havia dit en Diego em va dir, vinga Ricard que anem a can Duran.

El senyor Duran, una persona especial, una mica geperut, unes ulleres de pasta molt gruixudes, vestit amb una bata llarga de color gris, portava unes mànigues per damunt de les de la bata, per no fer malbé la bata, unes sabates molt i molt grans, pot se de can Segarra, i sempre molt atabalat, queixant-se de que totes les feines que li venien de la Editorial els hi demanaven que les fes de presa.

Aquell dia quan vam arribar Diego me’l va presentar i el fotògraf sense mirar-me amb va donar la ma i tot queixos va dir: Ho sento molt però os haureu d’esperar, encara no esta sec del tot.

En va portar a una habitació on havia una maquina rectangular, amb la part de dalt mig corba i una tapadora d’una tela molt gruixuda, entre mig posava les fotografies que a poc a poc anaven assecant-se, el senyor Durant anava comprovant aquest procés.

Després de la visita al senyor Duran, Diego em va ensenyar que per tornar a la feina no calia anar de presa, que podíem fer un tomb, encara que a mi m’agradava estar pel carrer preferia tornar a l’estudi.

Un cop tornats a l’estudi, Diego li va passar les novetats al cap i ens vam seure als nostres llocs, estar clar que en aquelles dobles taules nosaltres estàvem un al costat de l’altre, i així podia ensenyar-me les feines que es feien quan no havíem de sortir al carrer.

En aquell temps disposàvem de llapis, naturalment de fusta i trèiem la punta amb un d’aquells agilets que encara algú feia servir per afaitar-se, però en la versió professional, que tenien d’una duresa superior a les que muntàvem a la maquineta de afaitar. Els cúters van venir mes tard i va significar un avens en la nostre feina.

Per requadrar  les pagines a tinta com he dit abans fèiem servir el tiralínies, mes tard van aparèixer els Rotrings (quina meravella de invent)

Els regles o les escaires tenien un doble gruix perquè quan llisques el tiralínies la tinta no quedes enganxada al regle i taques el paper,encara que els que no tenien aquest privilegi podíem sobreposar un regle damunt l’altre perquè deixes l’espai necessari perquè no s’enganxes la tinta i poder fer una línia neta, també servia per si havies de tallar amb l’agilet algun paper recte.

Recordo el pot gros de la cola, que portava una cullera de fusta per que cada un de nosaltres ens poséssim en els envasos de Danone que feien el servei junt en un pinzell mes petit, també els mateixos envasos servien per l’aigua, per netejar els pinzells de tinta o de gouache blanc que fèiem servir per quan hi havia una taca de tinta o per netejar alguna errada, en aquell moment no teníem tipex líquid, o sigui que vam trigar una mica en utilitzar-ho, el paper groc era un estri molt utilitzat per a tot, i disposàvem de un mànec i una plumilla.