08 RETALLAR TITULARS

KETO, ARTISTA I MESTRE

Una de les primeres feines que em van donar, consistia en retallar d’uns fulls de paper molt gran tots els titulars que servien per enganxar-los  a les

pagines originals  que  portaven els dibuixants, havies de retallar i arxivar-los en uns calaixos per quan els anéssim a  buscar no tinguéssim cap dificultat, en trobar-los

Així doncs ja em veus amb les tisores a la ma retallant Carioco, Las Hermanas Gilda, Anacleto, agente secreto, Mortadelo i Filemon, agencia de informacion, Don Pio, Rompetechos, Pepe el hincha, Hug el troglodita,

Aspirino y Colodion, Angel si señor, Zipi y Zape, Doña Urraca, Carpanta, Gordito Relleno, El reporter Tribulete que en todas partes se mete, Pascual criado leal, El doctor Cataplasma, El caco Bonifacio, Rigoberto Picaporte solteron de mucho porte, El profesor Tragacanto y su clase que es de espanto, i molts mes.

Com aprenent i un cop en Diego ja ens havia deixat, les feines que em donaven em semblaven cada cop mes interesants per a mi, els responsables de muntar les revistes que en aquell moment es publicaven, eren els que es dedicaven junt amb el redactor de la revista, a deixar totes les pagines que composaven la revista a punt  per entrar a maquines

 

L’Enric (Keto) que venia d’Enriqueto, era un artista, no tan sols perquè sabes dibuixar molt be, sobre tot El Capitan Trueno, sinó perquè feia teatre.

A mes de ser l’especialista en Trueno, be en El Capitan Trueno, Jabato i gairebé totes les series d’aquest tipus, es dedicava a muntar les pagines, com em van demanar a mi a la prova per entrar a treballar,

Al Keto li arribaven tots el quaderns que havíem de reformar i com especialista del personatge controlava la seva evolució.

S’havien de convertir les histories que ja estaven publicades en el format de quaderns apaïsats, en pagines grans, en lloc de dues tires i havien quatre tires per pagina, cosa que en un principi semblava molt senzill, agafant una pagina apaïsada de dues tires, i a sota ajuntar-la amb la següent del mateix format y tota la feina feta...però les coses no son tan senzilles, perquè el nou format de quatre tires tenia un numero de pagines en concret i les histories apaïsades no coincidien.

Es per això que havíem de dividir el numero de vinyetes que completaven una historia de les publicades en el numero de pagines del nou format.

Aixi doncs havíem de retallar les vinyetes segon el numero de pagines de la publicacio i havíem  d'encabir-les dins del format de la nova publicacio, i en d’altres fer vinyetes mes gran que després s’haurien d’acabar de dibuix, d’aquí el garbuix i mutilacions sofertes per El Trueno.

El Keto era un mestre, quan hi havia un excés de vinyetes i no sabíem com encabir-les dins del quadern que estàvem muntant, li demanàvem ajut i ell sempre ens el donava, podíem retallar els personatges i enganxar-los mes separats per fer la vinyeta mes ample, o el reves d’una vinyeta mes gran fer-ne una de mes petita, això si, sempre aprofitant el màxim de dibuix original, encara que fos una muntanya o el tros d’un vaixell, també podíem suprimir una vinyeta sense desvirtua el guio, o dibuixar una de nova si calia.

El gouache ens ajudava a deixar la feina ben neta i polida perquè quan arribes al gravador no sortissin taques de paper o ombres dels gruixos etc...

Aquests ajustos necessitaven que es dibuixessin alguna vinyeta perquè no es notes el salt i l’Enric les dibuixava en qualsevol estil, si li tocava l’estil Ambros, gaudia d’allò mes, i orgullós ens mostrava la seva obra, ja que era el seu autor preferit, també dominava l’estil de Pardo  si calia i fins i tot l’estil Fuentesman, que era el preferit del Jaime, encara que quan tocava fer Fuentesman sempre hi havia la discussió entre el Keto i el Jaime que deia que aquest dibuixant feia els personatges exageradament allargats, perquè ell era baixet, i que estirava el dibuix dels seus personatges, i en Keto li deia que tan sols era el seu estil i que es deixes de punyetes.

Però Jaime era un enamorat del dibuix de Fuentesman i el seguia no tan sols en els quaderns de El Capitan Trueno, sinó en tot el que feia i ens arribava.

El que he anomenat abans que s’havia d’acabar de dibuix, consistia en acabarel dibuix de les vinyetes un cop enganxades dins el requadre on el dibuix no arribava fins la línia que tancava la vinyeta o per deixar espai per el text quedaven espais en blanc, tot això havia de quedar ben dibuixat perquè no sembles que era una historia antiga, aprofitada de nou.

(Que es el que era)

Tots aquests espais en blanc fins arribar al requadre era el que nosaltres o be amb pinzell o be amb la plumilla omplíem de tinta...