05 EL “CAPITAN TRUENO”

ENDAVANT AMB LA PROBA

Els primers quaderns del Capitan Trueno eren apaïsats

I estaven retolats a ma (per cert després em vaig adonar que era el senyor Duque qui retolava aquells quadernets

Dibuixats per l’Ambros amb guio de Victor Mora, era molt bon retolista, i utilitzava aquelles plumilles que mai havia sabut perquè es feien servir, i acabava de descobrir-ho.

A mi em van  donar unes pagines apaïsades d’aquells quaderns apaïsats que havia de transformar en un format vertical.

S’havia de retallar la vinyeta i després de separar el text, posar-la damunt de la pagina on havia d’anar i marcar l’amplada per abans d’encolar-la  per enganxar-la  poder fer els requadres amb el tiralínies, doncs  fer-ho al reves o sigui enganxar primer i després requadrar  podia fer que la cola que sortia per els costats de les vinyetes fes que la tinta del tiralínies es corres i quedes tot fet un pastitx.

No sabia a on mirar, em sentia observat per tothom encara que la veritat es que tots anaven a la seva, vaig veure que l’ambient era molt distret, que entre ells anaven parlant i es feien broma, vaig sentir una veu d’un noi que parlava molt alt com li feia un comentari amb un company que el va anomenar Queto,

Be, ja tenia les vinyetes retallades, i les havia numerat per no confondre l’ordre i els seus textos separats i enganxats en aquells papers grogs, també numerats per vinyetes, perquè les noies que els retolaven de nou a maquina sabessin de l’espai que disposaven, el resultat final pot ser quedava mes modern però jo sempre he valorat mes el retolat a ma.

Vaig posar-me a fer els requadres a tinta, començant per dalt vaig fer totes les línies horitzontals així un cop assecades i girant la pagina vaig fer la resta sense que se’m fes cap taca. El regla sempre horitzontal el pit i anar baixant fins el final de la pagina.

Ja havia superat una part ara tan sols quedava enganxar les vinyetes, i vaig posar fill a l’agulla, la vinyeta cap per avall la posava damunt d’un paper groc i l’omplir  tota  de cola, després donant-li  la volta es col·locava al espai reservat per ella i altre cop amb un paper groc i net em servia per protegir aquella vinyeta que premia amb un costat del llapis perquè s’enganxés be a la pagina.

Ja ho tenia fet, de reüll vaig mirar a veure que feia el senyor Duque, que gairebé com sempre  estava capcot mirant una pagina de damunt la seva taula, en Josep concentrat sobre el seu taulell anava treballant, em cridar l’atenció de que de tant en tant es pujava el serrell del seu cabell llarg que li penjava damunt els ulls.

Que content estava quan vaig tenir aquella, la meva primera pagina muntada complertament acabada.

Be havia arribat el moment de passar l’examen, per mi era com si fos un examen  final...sense recuperació.  Per això un cop repassat de que no hagués fet cap cosa malament vaig agafar la pagina muntada i les vinyetes que no havia fet servir i em vaig dirigir a la taula d’en Duque...

Al arribar enfront la taula del cap del departament vaig esperar que aixeques la cara i quan em va mirar li vaig dir: Creo que ya esta...

He montado la pagina y me han sobrado estas vinyetas...

La cara del cap del departament es va tornar blanca,

¿COMO? Em va dir

¡¡¡¡Tenias que poner todas las viñetas dentro de la misma pagina!!!!

Pero si no caben, li vaig dir...

Cridar a Josep i li digué que m’expliques be, que dins d’aquella pagina havia d’encabir totes les vinyetes del Capitan Trueno i com ho havia de fer.

I aquell departament se’m va fer gran, molt gran immensament gran i jo em sentia petit, ja donava la proba per nefasta i ja em veia tornant a casa tot fracassat....