10 LA TIPOGRAFIA

      

 ELS CAIXISTES

Per nosaltres el Pegaso havia de dur un sobre amb un recull de folis que tenien els textos que s’havien de convertir en lletres de impremta, aquests textos que corresponien generalment a les pagines de les revistes que incloïen algun reportatge combinat amb algunes fotos o il·lustracions, anaven escrits  a maquina i tenien unes indicacions fetes a bolígraf on s’hi  marcava l’amplada que havia d’ocupar, el tipus de lletra que volíem (per exemple: Times news)  i el tamany de la lletra (en ciceros).

Els caixistes composaven aquells textos dins d’una capsa col·locant  cada una de les petites peces de plom que incloïen una lletra  al reves, de forma que un cop posades totes aquelles lletres que composaven el text, al donar-li la volta sobre la maquina que havia de imprimir aquell text quedes al dret...sempre vaig pensar que aquesta gent eren magnífics treballadors.

Quan t’arribava el text que havies demanat per muntar aquell reportatge, comprovaves que estes ben encarregat que no t’haguessis equivocat  doncs, sempre havia poc temps per entregar les pagines,  una vegada amb el text les fotos  muntaves les pagines, o sigui feies les separacions oportunes requadrant   les fotos i combinant els titulars amb la resta del text, fins acabar el reportatge.

El pitjor era quan una vegada entregades aquelles pagines el senyor Duque o be el redactor volien canviar alguna frase perquè estava mal construïda o hi havia alguna errada, llavors havíem de buscar lletra del mateix tipus i tamany i amb molta paciència anar retallant amb aquells agilets industrials lletra per lletra per composar el nou text I substitui  l’equivocat. 

Un cop tenies les lletres retallades damunt la taula, sobre un paper en blanc tiraves una línia recta a llapis i enganxaves lletra per lletra fins tenir composat tot el text, a vegades en lloc de fer-ho sobre un paper blanc ho fèiem damunt el text a corregir, sempre i quan encaixes el text nou en el que s’havia de substituir, un cop acabat netejàvem amb el gouache blanc l’envoltant de les lletres perquè quedessin ben netes i no es notes a l’hora de imprimir i apa! Ja estava canviat el text.

L'agilet era un bon instrument per conduir aquelles lletres petita al lloc on havien d'anar, mes tard van aparèixer el cúters que va millorar la feina

L’EQUIP DE FUTBOL

Aviat van saber de la meva afició al futbol, i que a mes jugava en el Jupiter em van dir que a l’equip de la editorial els hi feia falta un porter, així doncs que em van enredar, s’ha de dir que tampoc els va costar massa.

Per això el següent dissabte em vaig trobar amb els companys de futbol, no coneixia a ningú tots eren de diferents departaments, i la majoria eren de la part de Vallcarca, per el que no hi tenia molta relació.

Ens trobarem davant de La Roda un bar a prop de l’editorial de Camps i Fabres, després de les presentacions ens vam quedar xerrant tot esperant que ens vinguessin a recollir, doncs en aquella ocasió ens venien a buscar per portar-nos al camp on s’havia de fer el partit.

Un va dir: ja es aquí!!! En girar-me per mirar vaig veure que era el Pegaso de l’Emilio.

Amb aquell trasto, portava la roba per jugar i nosaltres ens havíem de seure com poguéssim.  Com sempre el conductor del Pegaso no va parar de parlar i els companys reien dels seus acudits però a mi em seguia costant molt d’entendre’l, cosa que vaig superar amb el temps, fins i tot ens vam fer força amics.