RETOLAR A MA
El Jordi junt amb el Josep van ser els
meus primers mestres, en Josep em va ensenyar a retolar, i a com funcionava
aquell departament, i jo el substituïa quan ell no hi era, m’encarregava del
material que feia falta, de distribuir els llistats dels menús setmanals perquè
cada u de nosaltres escollis el que volia menjar la propera setmana, i algunes
coses mes...
En Jordi va arribar a l’empresa tot just quan jo vaig entrar encara que ell venia de complir amb el servei militar o sigui que ja era un veterà de la feina encara que havia fet unes vacances pagades per l’exèrcit.
Portava la revista Pulgarcito, la mes important i veterana en aquells moments i jo vaig passar a ser el seu ajudant, ell dibuixava i va ser un dels primers en fer-me veure que era allò de fer ninotets.
La feina començava quan el redactor de la revista, ens portava
la carpeta on posava el nom de la revista per exemple PULGARCITO Nº 1215 i a dins el material que compondria el numero d’aquest exemplar, una carpeta com de paper d’estrassa una mica mes gruixut on anava enganxat el llistat de pagines i el seu contingut, era la pauta per saber que havíem de fer.
PER RETOLAR
El primer que calia fer era
dibuixar unes línies paral·leles a llapis on quedes marcat la alçada que havia
de tenir la lletra i la separació entre les diferents línies de lletres.
Per això amb una escaira
acompanyada d’un regla que servia de guia anàvem fent aquestes línies que
servirien com a guia i tamany del text que havíem d’escriure.
Un cop retolat primer amb les plomilles de retolar que es distingien de les altres per la seva puntera arrodonida, mes tard amb els rotrings, s’esborrava amb la goma de esborrar el llapis de les línies paral·leles que ens havien servit de guia, encerclant aquell text de forma que encaixes dins la vinyeta sense tapar el dibuix.
EL REPORTAGE
Jordi m’ensenyà com muntar un reportatge
amb text i fotografies, en el guio que ens havia passat el redactor, havíem de
fer la distribució de les fotos, els titulars i els texts, un cop distribuït
damunt les pagines, generalment eren dos pagines, havíem de calcular el gruix i
tamany dels diferents texts, i fer les indicacions oportunes , com el tipus de
lletra, el numero de cíceros que donava
tamany a la lletra i l’amplada màxima que havíem reservat per que
l’ocupes aquell text, una vegada fetes les oportunes indicacions s’enviaven a
l’altra edifici de Bruguera al carrer Mora la Nueva que es trobava a la
barriada de Vallcarca, on l’editorial tenia tot el ple de maquines i
departaments, i on els caixistes farien aquella composició i ens retornarien
aquells textos ja impresos per enganxar-los els llocs que teníem previstos. Jo
prenia nota de totes les operacions, perquè en el proper reportatge ho pogués
fer-ho tot sol sense consultar amb en Jordi.
S’enganxaven els titulars i els textos, es requadrava alguna foto o algun text que es volies destacar i ja teníem el reportatge muntat.
ADELA I JAUME MATEU (PAGINES D’ACUDITS I
DE PUBLICITAT)
Generalment la publicitat externa venia
ja muntada, i tan sols havíem de reservar l’espai per incloure-la, però la
resta de la pagina es completava amb acudits, Adela s’encarregava del Din Dan i era una mestre en
muntar aquestes pagines, al poc temps de entrar en el departament va trobar la
seva parella, en Jaume.
Un mati l’Adela va arribar al departament amb la
cara vermella i molt desencaixada, i tot deixar les seves coses damunt la taula
va sortir corrents al lavabos, no cal dir que la Rosa Mari, la seva companya de
taula, la Silvia, la Marga van anar el seu darrera, per ajudar-la.
Tot tornar al seu lloc quan l’Adela ja mes
tranquil·la retornar al seu lloc acompanyada de la Rosa Mari, però els nois ens
vam quedar expectants per saber que passava.
La Silvia ens explicar que en l’autobús que agafava
cada dia, sempre anava molt ple, i que sempre hi havia aprofitats que deixaven
anar la ma molt solta, però que avui no havia estat una ma...això havia estat
una llapa, que un tiu se li havia enganxat al darrera i per molt que ella fes
per fugir no ho va aconseguir i que li va fer passar una mala estona.