Però tornem a la feina, els originals ja retolats tornaven a nosaltres i encara ens quedava numerar la pagina, o sigui que s’havia de posar
aquell numeret que portaven damunt de la pagina a la part dreta si eran senars a l’esquerra els parells, però no penseu que utilitzàvem la “Lletraset”, ni somiar-ho, de fet encara no s’havia comercialitzat, d’un full imprès amb una numeració complerta de l’un al cent anàvem retallant amb l‘agilet (una fulla d’afeitar) el numero corresponent de la pagina i en el costat on anava el numero li posàvem un xic de pega i amb un de les cantonades de l’agilet punxàvem amb cura aquell tros petit de paper i el traslladàvem el seu lloc, tampoc teníem cúters, un cop col·locat, amb un paper groc d’aquells que os deia que eren mes prims i que servien per a tot, el posàvem damunt del numero y pressionàvem perquè quedes ben pegat, i amb molt de conte retiràvem el paper groc no fos cas que al fer-ho de presa ens enduguéssim el numero també.
Ja per acabar el treball en aquella pagina, enganxàvem (pegàvem) el titular, ja imprès, que l’havíem anat a buscar en el calaixet on es guardaven, el retallàvem ben ajustat i fèiem el mateix procediment que per pegar el numero.
El darrer pas era posar amb bolígraf les indicacions per els gravadors, com indicar l’amplada en que s’havia de reduir aquell original, i pel darrera el nom i numero de la revista, així com el numero de la pagina.
Ara la pagina ja estava a punt per entrar a fer el gravat i aquest pesés a la maquina d’òfset que la imprimiria junt a la resta de la revista.
Però la nostra dèria era dibuixar, junt amb el Jaime planificàvem nous projectes de revistes, que de ben segur serien millors que els que editava Bruguera, en Jaime faria les aventures en dibuix realista, en Toni , era dels darrers en entrar al departament i que va venir recomanat per en Raf, dibuixava molt be, i tenia molt enginy, la Carmen podria dibuixar algun reportatge, jo podia fer algun personatge tipus Bruguera, El Boro alguns muntatges fotogràfics, la Silvia il·lustracions junt amb l’Adela, en Viola era un innovador de veritat, però pot ser passava una mica dels nostres projectes, la Maria Jose podia fer il·lustracions i en Jordi, en Jordi seria el nostre assessor i director, era una mica mes gran que nosaltres i feia de segon cap del departament quan el Duque no hi era.
No cal que comenti que cap d’aquests projectes van arribar a un final feliç, però si que ens va servir per practicar molt i millorar en els nostres dibuixos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario